Conten que quan s'acostava la festa de Tots Sants un senyor de casa rica va anar a una pastisseria i va fer un encàrrec molt especial: un rosari com els que duien per anar a missa, però fet de fruites confitades, panellets, bombons... enfilats a una cordeta i que al final tingués una "patena" de carabassat decorada amb una estampeta que duia un sant o un àngel. Evidentment la mida real va ser considerable i segurament devia pesar bastant. Idò bé, aquell senyor devia tenir el caprici d'un cop "passat el rosari" (resar) a casa seva fer la festa familiar degustant aquella deliciosa combinació dels millors dolços que s'acostumaven a consumir en aquelles dates. Segurament, cridà l'atenció a la cliantela de l'establiment i amb el temps, any rere any, els encàrrecs varen augmentar i el propietari va decidir incorporar el "rosari" a la llista d'especialitats de la casa. I d'aquesta manera es va convertir en tradició.
Els nins de la classe de primer hem volgut seguir aquesta tradició, per això cada un ha elaborat el seu propi rosari.
Ara vos contarem les passes que hem seguit per elaborar-los:
El primer que férem fou anar al mercat a comprar les llepolies.
Tot seguit, ens posàrem a embolicar cadascuna de les llepolies amb paper de colors.
Després cada un va pintar la mandala de diferents colors. La qual serviria de "patena" al rosari.
Més tard, tocà tallar les canyetes de colors en bocinets petits.
Llavors, venia la part més complicada, enfilar les llepolies al fil per formar el rosari.
Aquesta tasca (per motius de seguretat) la va realitzar la mestra, tot i que en Tomeu ens ensenya com s'ha de fer.
Una vegada l'agulla estava enfilada, ja poguérem començar a enfilar les llepolies.
Entre les llepolies, introduirem un trosset de canyeta, perquè el rosari quedés més colorit i original.
Aquests són els resultats dels nostres rosaris!
I aquí sortim tots nosaltres amb els rosaris de Tots Sants!
I menjar-los, encara millor!!!
ResponderEliminarMmmm, són mel!!!!