Dia 11 de febrer engegàrem un petit projecte d'educació en valors. Avui en dia, els grans objectius són formar acadèmicament els alumnes amb un gran bagatge de continguts i es té poc en compte el desenvolupament de la seva part psicològica i actitudinal.
*Com podem conviure 24 nins dins una aula durant 5 hores si no sabem respectar-nos?
*Com podem evitar conflictes si no tenim paciència per esperar el nostre torn?
*I aquests dos valors com podem aconseguir-los si no aprenem a esforçar-nos?
Aquest treball que realitzàrem girà entorn d'aquests tres valors esmentats: respecte, paciència i esforç. Perquè volem aprendre a conviure sense problemes, respectant-nos, valorant les nostres diferències (alabant les nostres virtuts i reforçant les nostres mancances)...
Dividírem l'estudi en tres sessions.
1.
Iniciàrem la primera amb la projecció d'un power point on s'explicava el concepte de cada valor, les possibles conseqüències que pot dur no saber gestionar-los correctament. Tot això acompanyat d'imatges i vídeos. Amb els quals donàrem peu a despertar el nostre esperit crític i valorar subjectivament què ha passat, què hauria passat si, com ho haguéssiu fet, com es podria solucionar...
https://www.dropbox.com/s/1cnytiy0n5bgldo/Power%20point%20Educaci%C3%B3%20en%20valors.ppt?m
Tot seguit férem la part pràctica del primer valor: EL RESPECTE. Comptàrem amb la presència d'en Joan Bennàssar i en Llorenç Cerdà.
Alguns companys foren elegits per fer d'entrenadors i la resta eren jugadors. Els que eren entrenadors prepararen emocionats una sèrie d'activitats molt divertides. Ara bé, els jugadors havien estat informats que quan en Llorenç fes una senyal NO HAVIEN DE RESPECTAR els entrenadors fent renou, cridant, botant... Això creava un estat de frustració i desànim cap als entrenadors ja que eren incapaços d'explicar les activitats. Aleshores, experimentaren la diferència que s'obté quan es respecta a qui ens vol transmetre un missatge. Finalment foren els propis nins que feren la valoració i se n'adonaren de la importància que té estar atents a l'aula, respectar els companys i els mestres quan parlen...
Per acabar, aprofitaren la diada per jugar uns minuts a bàsquet, intentant tenir una actitut de respecte entre ells.
2.A la segona pràctica repassàrem de nou el power point i acabàrem de veure alguns vídeos que ens havien quedat pendents a la primera sessió.
Tot i que el temps no ens va acompanyar per fer la pràctica al pati, la duguérem a terme dins l'aula.
En Llorenç ens va explicar dues activitats per practicar la PACIÈNCIA!
Dividírem el grup en dos equips: un d'ells havia de botar seguint unes instruccions (peu dret, peus junts, peu esquerre, peus junts...) i de la manera més ràpida possible. Era un exercici que requeria molta concentració i perquè sortís bé, molta paciència perquè no tots aconseguien fer-ho...
L'altre grup, havia d'aconseguir tirar una pilota de tenis a l'aire i fer dues mamballetes abans que caigués al terra (de cada vegada anava augmentant la dificultat de l'exercici).
Els nins se n'adonaren que per a qualsevol activitat es requereix tenir paciència. Només d'aquesta manera serem capaços d'aconseguir els resultats que desitjam.
3.Per dur a terme la tercera pràctica comptàrem amb la presència de na Margalida Roig. Ella ens preparà el conte titulat:
El recollidor de fems.
Aquesta és la història d'en Pere. Un jovenet que era recollidor de fems, recollia tot el que trobava pels carrers. En Pere feia aquest ofici perquè el seu pare i el seu avi també l'havien fet. A la gent del poble no li agradava gens aquest ofici, perquè deien que era molt avorrit, però en Pere n'estava satisfet perquè no havia fet res més.
Un dia, l'amo de l'empresa es va haver de retirar i passà a ser el cap un nou amo. Aquest li va ordenar a en Pere que a més de recollir el fems volia que comptés la quantitat del que recollia ( 20 llaunes, 5 bosses, 15 papers...). Ara bé, en Pere que no havia anat mai a escola i no sabia ni llegir ni escriure li va contestar que ell no podia fer aquesta feina. Aleshores, l'amo li va dir que no podia pagar a una altra persona perquè li anés al darrere fent el recompte, així que el va haver de despedir. Li va entregar una bossa amb doblers i en Pere fou partit cap a casa seva.
S'havia acabat la seva feina com a recollidor de fems. Estava molt trist, no sabia què en faria de la seva vida. Així que mentre pensava a casa seva, el seu veí li tocà a la porta i li demanà el martell. En Pere li va ordenar que l'endemà li tornés.
De bon matí, el veí tornà a tocar a la porta i li digué: -Pere, no et puc tornar el martell perquè encara el necessit, així que si vols el te compraré! D'aquesta manera ho van fer.
En Pere que era molt bona persona va començar a deixar i vendre les seves eines, fins que un dia tengué una gran idea: -Viatjaré fins a la ciutat i aniré a comprar més eines!
Ja va preparar l'aset i el carro i fou partit cap a la ciutat. Estava molt lluny, necessitava dos dies per anar i dos per tornar. Sort que en Pere ho podia fer perquè no tenia feina. Quan va tornar de la ciutat els veïns li anaven a comprar les eines. I fou així com en Pere començà a guanyar doblerets fent viatges i venent les eines que comprava. Fins que un dia, en Pere va veure que tenia molts doblers i va pensar en fer una ferreteria a casa seva, així no hauria de fer tants camins. Tant d'èxit va tenir que la gent de la ciutat ja li duia les eines a en Pere perquè les pogués vendre.
Així va anar passant el temps i en Pere s'havia convertit amb un home molt ric! Tenia tants i tants de doblers que no sabia què fer amb ells. Aleshores, va decidir ordenar que construissin una escola perquè els nins del poble poguessin aprendre a llegir i a escriure.
Quan arribà el dia de la inauguració el batle del poble li va dir a en Pere: -M'agradaria que signessis el llibre d'inauguració ja que tu has estat qui ha pagat la construcció d'aquesta escola. Però en Pere tot disgustat li va haver de dir que no sabia ni llegir ni escriure...
Aleshores, el batle li va afegir: -Pere! I què hagués estat de tu si haguessis sabut llegir i escriure? I en Pere li contestà: -Hauria seguit essent el recollidor de fems del poble!
Aquest conte ens va servir per reflexionar sobre la necessitat de tenir paciència, de saber respectar als altres i d'esforçar-se ja que en Pere actuant amb els tres valors va aconseguir, esser amic de tots els veins i a poc a poc, va anar guanyant doblerets fins a poder construir una escola pels nins del poble.
En Pere ara és l'exemple a seguir!
Just després de contar el conte férem la pràctica de l'esforç.
Dividírem els alumnes en dos equips per fer curses de relleus. Dos participants d'un dels equips (van esser informats que havien d'aturar-se de cop i fer mamballetes, saludar al públic i tirar-los besades). D'aquesta manera ens adonàrem de la gran importància que té l'esforç.
Tot seguit, dividírem el grup en nins i nines i estiràrem una gran corda. Aquí si que ens havíem d'esforçar per guanyar!
Finalment, valoràrem la necessitat d'esforçar-nos per a qualsevol objectiu. Només d'aquesta manera serem capaços de (com en Pere) obtenir el que desitjam.
Aquí teniu un petit recull de fotografies de diferents moments de les posades en pràctica.
https://www.dropbox.com/s/bhhv0t9274zt59n/v%C3%ADdeo%20ed%20en%20valors.wmv?m
Per acabar, vull dir-vos que aquest projecte encara no ha acabat. Tenim previst dedicar un horabaixa a practicar-los, ens volem fer aquests tres valors ben nostres!
